pregoner.es | Diario online de la comarca de l'Alacantí

La Pelegrina més dolça del món

Un centenar de romeus a peu des de Xixona des de les 3 de la matinada i més de mig millar de xixonencs en la homilia d’Eugeni, el retor del poble del terró i del gelat, imprimeixen un selleig propi, com la DO, a la Santa Faç

Toni López Juan ‘Marineta’, el més veterà de la romeria de Xixona a la Santa Faç, amb un altre veterà, Pepe, i Lourdes, Eva Maria i Enrique, a les 3 de la matinada, davant la casa on va nàixer la mare de Sant Vicent Ferrer./FOTO BERNAT SIRVENT

Són les tres de la matinada. Un lleuger vent de llevant més gelat que el que és habitual a Xixona a aquestes altures del mes d’abril no frena la tradicional ‘quedada’ de romeus i romeues amb direcció sud: a la Santa Faç. No plou més enllà de la llàgrima de la Verònica, el monestir de la qual s’alcançarà dintre de, si més no, unes tres hores. Capatàs i guia turístic de luxe: Toni López ‘Marineta’, fill de l’insigne Marina el Fuster. No debades, Marineta porta a les seves esquenes trenta-set pelegrinacions, totes a peu, si be que cinc d’elles des d’Alacant. La resta, com esta passada matinada, des del poble del torró i del gelat. Comença la Pelegrina més dolça del món.

Grups de romeus i romeues passen per davant de l’ermita de Sant Sebastià de Xixona amb els jupetins reflectants i llinternes/FOTO BERNAT SIRVENT

 

Fins i tot abans de les tres de la matinada, on molts dels cent pelegrins que han eixit a peu de Xixona queden al bar Monterrei, ja es nota pels carrers un color groc i verd freflector que delata la caminata envers la Santa Faç. Jupetins, llinternes, barrots, bastons de senderisme i fins i tot algun gos amb una llumeta intermitent al seu collarí. Als que baixen del centre del municipi se’ls unixen els romeus i romeues que havien quedat al barri de Sant Sebastià. Tots junts, però no revolts, inicien la marxa per tal d’estar abans de les hui al monestir, on el cura Eugeni Amorós arribarà amb un grup nodrit de més de seixanta parroquians amb un autodar fletat expressament. “L’important es fer la Pelegrinació, uns a peu, altres en cotxes particulars o en un autocar; l’importat es estar per i amb Déu en la Santa Faç”, ha dit a l’homilia el retor de Xixona, Eugeni Amorós, feta només en llengua castellana malgrat un auditori majoritàriament valencianoparlant.

Els romeus i les romeus passen per davant de la fàbrica de Torrons El Lobo-1880./FOTO SIRVENT
Els romeus i les romeues hi passen per davant la fàbrica de Torrons El Lobo-1880./FOTO SIRVENT

Romeus i romeues encaren la costera de la Mina i es nota en l’ambient. El pudor de líquids lixiviats de la polèmica planta de fem Piedra Negra roman en l’ambient molt més enllà de l’antica venta del catxirul. Cap dels romeus i romeus es alié a la pudor i hi marmula, perquè l’oxigen necessari per acabar la marxa no és el mateix que el existent amunt, al poble del torró. Per fortuna el vent no bufa hui cap al nord.

Cristòbal Gómez, acreditat atleta de Xixona, ha fet, com fa sempre, la romeria correguent./FOTO SIRVENT
Cristòbal Gómez, acreditat atleta de Xixona, ha fet, com sempre, la romeria correguent./FOTO SIRVENT

De sobte, es sent un alé més fort de qualsevol romeu. És Cristóbal Gómez, un acreditat atelat de Xixona que fa any rere any la Pelegrina de la manera que millor sap i li va: correguent. Ben il·luminat, això sí, al cap per si de cas.

 

Romeus xixonencs amb llinternes i jupetins reflectants baixant per la recta de la Mina./FOTO SIRVENT
Romeus xixonencs amb llinternes i jupetins reflectants baixant per la recta de la Mina./FOTO SIRVENT

El tràfic de camions femers, que hi arriben a Piedra Negra de tot arreu, és frenètic. Made in Jijona en conta, fins la recta dels xalets de Mutxamel o el Molí una veintena, amb les seves corresponents tornades als pobles d’origen. Plàstics a les cunetes, i no pocs, són el millor testiu del què es diu: arriben molts, massa, camions a Piedra Negra de Xixona. De nit i de dia.

 

Toni López 'Marina' mostra la finestra per la qual durant molts anys el propietari de la Venta Amaro treia dues botelles de moscatell pels romeus de Xixona./FOTO SIRVENT
Toni López ‘Marina’ mostra la finestra per la qual durant molts anys el propietari de la Venta Amaro treia dues botelles de moscatell pels romeus de Xixona./FOTO SIRVENT

Alguns grups fan cafè i cigarret al parking del que va ser el restaurant Alcon i abans el Catxirul. S’ho prenen amb més paciència i fan bé, perquè la marxa es desenvolupa amb total normalitat. No s’ha vist a cap unitat de la Policia Local de Xixona en tota la matinada, tot i que haguera estat bé pegar només una ullada. Encara que fora una.

 

Xixonencs prenent el cafè amb llet i la magdalena en arribar a la Venta Diego de Mutxamel./FOTO SIRVENT
Xixonencs prenent el cafè amb llet i la magdalena en arribar a la Venta Diego de Mutxamel./FOTO SIRVENT

I arriba un dels moments més desitjats. El del cafè, la magdalena i, en alguns casos, el cantueso a la mítica Venta Diego de Mutxamel. El soroll del riu Sec, per sobre del pont, revetlla que baixa un muntó d’aigua des del pantà de Tibi després les últimes plutges. També és un sicológic reclam per visitar al Roca de la venta mutxamelera, això si no has fet de ventre o pixat abans, al lliure i quiet camp de la lluna santafacina.

Xixonenques i xixonencs, alguns ben jovens, esmorcen a les sis de la matinada a la mítica Venta Diego de Mutxamel./FOTO SIRVENT
Xixonenques i xixonencs, alguns ben jovens, esmorcen a les sis de la matinada a la mítica Venta Diego de Mutxamel./FOTO SIRVENT

 

Catalina, Marina, Ana, P;epe i Miguel, pel ceantre de Mutxamel abans de fer-se de dia./FOTO SIRVENT
Catalina, Marina, Ana, Pepe i Miguel, pel centre de Mutxamel abans de fer-se de dia./FOTO SIRVENT

Més enllà del Ravalet de Mutxamel, front a la seva església, ens topem amb un grup quasi tant veterà com el gran Marina, el qual sempre el recomanaré a tot aquell xixonenc que siga nou en la romeria, tot i que camina a bont ritme i, mentre, xarra més que alena. Ens trobem a Catalina que, al seus seixanta anys, continua fent la Pelegrinació a peu i hi van tres dècades pràcticament sense cap falta. Ploga o neve o bufe l’aire de llevant. Junt a ella, Ana, tant veterana com Catalina tot i que és més jove. “Alguna volta he vingut per promesa, algun any per necessitat o per tradició i normalment sí s’ha complit la promesa demanada”, explica a Made in Jijona Catalina. Miguel, el seu marit, també porta trenta pelegrines consecutives, alguns anys fins i tot de baixar i pujar, i de passar mentrestant per la farmàcia a comprar ‘Reflex’. “Vaig tenior una depressió i, després de venir a la romeria, em vaig trobar millor”, relata Miguel mentre avancem fins al monestir.

 

Pelegrins xixonencs davant de l'església de Sant Joan, amb les primeres clarors del dia./FOTO SIRVENT
Pelegrins xixonencs davant de l’esglèsia de Sant Joan, amb les primeres clarors del dia./FOTO SIRVENT

 

Xixonencs i xixonenques de totes les edats vinents de Xixona en un autocar fletat per la parròquia./FOTO SIRVENT
Xixonencs i xixonenques de totes les edats vinents de Xixona en un autocar fletat per la parròquia./FOTO SIRVENT

Un nodrit grup de xixonencs i xixonenques, de totes les edats, es donen pressa per tal de  no arribar tard a la missa de don Eugeni Amorós, el retor amb plaça de Xixona. Acaben d’arribar, molts d’ells, amb un autocar ‘ex professo’ des del poble del torró i del gelat. Altres hi venen amb cotxes particulars. Tothom, a la recerca d’un moment de pau interior, de vocació religiosa, de retrobament amb Déu. De silenci.

Un nodrit grup de pelegrins a peu o en cotxe, davant de la portalada del monestir de la Santa Faç./FOTO SIRVENT
Un nodrit grup de pelegrins xixonencs a peu o en cotxe, davant de la portalada del monestir de la Santa Faç./FOTO SIRVENT

Encara no són les huit del matí. El monestir de la Verònica, però, hi és de gom a gom de xixonencs. Més de mig millar de ciutadans i ciutadanes vinguts del nord dolç per culminar amb pau, alegria, tradició, fe i festa la Pelegrina més dolça de tot el món.

El monestir de la Santa Faç estava de gom a gom en la missa xixonenca de les huit del matí./FOTO SIRVENT
El monestir de la Santa Faç estava de gom a gom de xixonencs en la missa xixonenca de les huit del matí, amb el retor Eugeni, al fons de l’imatge, inician l’homilia./FOTO SIRVENT

Comentar