pregoner.es | Diario online de la comarca de l'Alacantí

“Els músics de Xixona tenen una base molt sòlida i un profund amor per tot allò que fan”

El jove director de la banda Artístico-Musical ‘El Trabajo’ de Xixona, David Gonzàlez Tormo, demostra la mateixa sensibilitat damunt l’escenari que expressant-se en una entrevista. I transpira màgia, eixa que atribueix als músics xixonencs i que diu que el captiva, també en la seva oratòria.

El director de la banda de música El Trabajo de Xixona, en plena actuació en un concert a l'ADDA.
El director de la banda de música El Trabajo de Xixona, en plena actuació en un concert a l’ADDA./FOTO BANDA EL TRABAJO

Així resumeix David Gonzàlez Tormo, natural del poble valencià d’El Palomar, les emocions viscudes este cap de setamana en guanyar, amb moltíssima claredat, el Certamen Internacional de Música de La Sènia (Tarragona).

 

p: Què sent el director en guanyar un certamen de bandes internacional i prestigiós?

David G. Tormo: Una barreja d’emocions molt gran. Alegria, satisfacció pel treball ben fet, orgull pels músics i la seva dedicació, enyorança pels familiars que ja no estan. Un ventall de sentiments molt ampli.

p: I els músics, que no ho oblidem, no són professionals de la música?

D.G.T.: El que sent cadascú és una cosa personal i particular. Cadascú ho experimenta d’una manera diferent. Pel que jo vaig poder apreciar, quan les llàgrimes van acompanyades de somriures és una emoció molt forta i un molt bon senyal. Per altra banda, quan em pose a fer música no estic pendent de sí els músics que tinc davant són professionals o no. Són músics, persones, éssers humans, i pel simple fet de deixar-me guiar-los dins d’un recorregut musical ja tenen tot el meu respecte i admiració.

p: Ha suposat molts d’assajos?

D.G.T.: Ha suposat molts assajos, moltes hores, molta dedicació. Sempre he pensat que el secret és que no hi ha secrets: treball, treball i treball.

p: Segons puntuacions ha estat un guany molt incontestable.

D.G.T.: Pot ser sí, però els punts són el de menys. És molt difícil ser jurat i puntuar un element tan intangible com la música. Em quede amb el gran discurs sonor que vam fer i la gran quantitat de MÚSICA (amb majúscules) que li vam regalar al públic.

p: Vosté es sentia guanyador ans de l’actuació???

Els músics de la banda El Trabajo de Xixona poc després de conèixer el veredicte del jurat de La Sènia./FOTO BANDA EL TRABAJO
Els músics de la banda El Trabajo de Xixona poc després de conèixer el veredicte del jurat de La Sènia./FOTO BANDA EL TRABAJO

D.G.T.: Jo tenia un pressentiment, una intuïció. Més que res perquè es va treballar molt i bé. Ara, això no lleva que la nostra preparació de les obres no coincidixca amb els criteris del jurat. Com ja he dit, la música és un art tan intangible que és molt difícil de valorar i això, pense jo, que encara el fa més meravellós. Però a un certamen poden passar moltes coses i estàvem preparats per a tot.

Ha sigut un compendi de tot (ritme, sonoritat, afinació), però tot ha d’estar al servei de la música, si no no es transmet res

p: Què ha funcionat millor el ritme, la sonoritat o l’afinació?

D.G.T.: Ha sigut un compendi de tot. Els hem treballat tots per igual. Ara, no hem d’oblidar que tots aquests termes han d’estar al servei de la música. Si no, i és la meua humil opinió, tot es queda en un grapat de qüestions tècniques que no transmeten res.

Un xiquet lliura un ramell de flors al director de la banda de Xixona El Trabajo./FOTO BANDA EL TRABAJO
Un xiquet lliura un ramell de flors al director de la banda de Xixona El Trabajo./FOTO BANDA EL TRABAJO

p: Com definiria vosté la banda de Xixona El Trabajo després d’estos anys com a director?

D.G.T.: La Banda de Xixona es defineix ella sola. Els directors anem i venim però la institució, i la Banda de Xixona és una vertadera institució a les nostres terres, romandrà sempre. Realment, i mirant-ho bé, sols fa “quatre dies” que estic amb ells. El que sí puc apreciar és una base molt sòlida, un caràcter molt bo de treball i un profund amor per tot allò que fan.

p: El tracten bé en el poble de Xixona?

D.G.T.: Sí, molt bé, de moment no tinc queixa (ho dic amb un somriure).

p: Quin projecte tenen ara en la banda El Trabajo?

D.G.T.:  De moment disfrutar del moment i celebrar-ho. Projectes hi ha però, com diu la dita, “no anem davant de les tronades”. També m’agrada dir sempre un joc de paraules que em defineix una mica: “Sin prisa, pero CON pausa”.

p: Què em diu de la ‘quedada’ en el Mestalla de València de de 500 bandes de totes les comarques de la Comunoitat i 25.000 músics pel 26 maig que organitza el conseller de Cultura Marzà?

D.G. T.: Des de la meva humil opinió, no crec molt en aquestes coses ni en rècord guiness, etc. Crec que eixos recursos es podrien destinar a escoles de música, beques, instrumental, docència, repertori, etc. Però ja li dic que no sóc expert en la matèria i m’agrada deixar fer política als polítics.

Un grup de jovens músics de Xixona celebras amb alegria el premi aconseguit a La Sènia./FOTO BANDA EL TRABAJO
Un grup de jovens músics de Xixona celebra amb alegria i fent-se un selfie amb el director el premi aconseguit a La Sènia./FOTO BANDA EL TRABAJO

No negue que de vegades arriben ofertes també interessants, però de moment estic molt a gust on estic; a la banda de Xixona es respira una màgia que, quan et captiva, et marca i és ja molt difícil viure sense ella

p: Té previst seguir en Xixona de director de la banda?

D. G. T.: La durada d’un director a una banda no és una ciència exacta. No negue que de vegades arriben ofertes també interessants. Però de moment estic molt a gust on estic i pense que aquest projecte, o com m’agrada definir-ho a mi, aquest VIATGE JUNTS sols ha fet que començar. A la Banda de Xixona es respira una “màgia” que, quan et captiva, et marca i és ja molt difícil viure sense ella (i també ho dic amb un somriure).

Comentar