pregoner.es - Diario online de la comarca de l'Alacantí

Innovació que evita intervencions quirúrgiques i complicacions als pacients pulmonars

Investigadors de la UA i del Complejo Hospitalario Universitario d’Albacete desenvolupen un procediment que substitueix els tractaments quirúrgics i pal·liatius agressius utilitzats fins ara i evita infeccions, sagnats, dolor o fístules en pacients pulmonars 

Lucas Freile i
José Miguel Martín Martínez, químics del
Laboratori d’Adhesió i Adhesius de
la UA | Foto: Roberto Ruiz

REDACCIÓ | SAN VICENT- Investigadors del Laboratori d’Adhesió i Adhesius de la Universitat d’Alacant i el Servei de Cirurgia Toràcica del Complejo Hospitalario Universitario d’Albacete han desenvolupat un nou procediment per al farcit i segellat de cavitats pleurals. Consisteix a injectar in situ escumes de poliuretà amb capacitat d’autoexpansió i automodelatge que substitueixen tractaments quirúrgics i pal·liatius agressius utilitzats fins al moment.

Biocompatible i amb un risc molt baix de toxicitat, l’aplicació d’aquest material és molt senzilla ja que es pot introduir per un petit orifici en el tòrax. “Si bé hi ha diferents escumes de poliuretà per a ús mèdic, el fet més innovador del nostre treball és que l’escuma es genera en el moment de la col·locació en la cavitat amb la mescla de dos components líquids”, expliquen des del Laboratori d’Adhesió i Adhesius el catedràtic de Química Inorgànica, José Miguel Martín Martínez, i el químic Alfonso de Lucas.

“Quan s’injecta en el pacient i el material que està escumejant toca les parets humides dels teixits circumdants, es crea una zona superficial molt compacta que actua com a motle per a emplenar completament tot el volum de la cavitat pleural. D’aquesta manera, l’escuma de poliuretà s’adapta a tot el buit i evita complicacions en pacients pulmonars com infeccions, inflamacions, sagnats, dolor o fístules“, assenyalen els investigadors de la Universitat d’Alacant.

A més de lleuger, el material no s’adhereix a les parets del teixit i impedeix problemes de trencaments si fóra necessària l’extracció d’aquest. “Fins on coneixem no hi ha antecedents de col·locació d’escumes de poliuretà per al farciment de la cavitat pleural”, insisteix José Miguel Martín.

Eficaç i poc agressiu

Hi ha diversos processos patològics en què la cavitat pleural presenta aire o altres líquids biològics com pus o sang que es resolen mitjançant simples drenatges. No obstant això, principalment després de cirurgies per càncer de pulmó o infeccions pulmonars complicades, es poden acumular quantitats de líquid on emergeixen gèrmens difícils d’eradicar fins i tot amb antibiòtics o drenatges. Arribats a aquest punt, els pacients pateixen una deterioració progressiva, dolor, febre, ofec i, fins i tot, la mort si no són tractats a temps. “El farcit i segellat de la cavitat pleural amb l’escuma de poliuretà evitaria la col·lecció de líquids i no deixaria espais per al desenvolupament de bacteris i controlaria la infecció de forma definitiva”, explica el cirurgià toràcic del Complejo Hospitalario Universitario d’Albacete, Carlos Rombolá.

Els tractaments aplicats per al segellat definitiu de cavitats pleurals cròniques corresponen a intervencions grans i agressives com finestres toràciques o drenatges pleurals. De fet, des de principis del segle XX, les cavitats pleurals cròniques s’han intentat emplenar sense èxit amb diferents substàncies com aire, olis, parafina o silicones. En l’actualitat, i gràcies a aquestes innovadores escumes de poliuretà amb característiques d’autoexpansió i automodelatge, “evitaríem grans cirurgies amb un simple orifici i la mescla de dues substàncies líquides”, coincideixen José Miguel Martín i Carlos Rombolá.

Comentar

Your Header Sidebar area is currently empty. Hurry up and add some widgets.